Dijous 24 d'agost de 2017
    castellano  
Notícies
Agenda
Altres Notícies
28 de juliol de 2017
AVÍS PER LA VAGA DE TREBALLADORS DEL CONTROL DE SEGURETAT DE L'AEROPORT DEL PRAT
19 de maig de 2017
Actualització del brot de toxiinfecció alimentària per la ingesta de tonyina
Dijous 11 de maig
Intoxicació alimentària per histamina per consum de tonyina
19 d'abril de 2017
AECOSAN CONSIDERA QUE LES EMPRESES PODEN UTILITZAR NUMERACIONS 902 EN ELS SEUS SERVEIS D’ATENCIÓ AL CLIENT
2 de febrer de 2017
INFORMACIÓ ALS AFECTATS PER LA CLÀUSULA SÒL PER PRESENTAR LES SEVES RECLAMACIONS
 
Notícies
 
 
L’ECONOMIA COL·LABORATIVA, UN MODEL IMPARABLE
9 de setembre de 2016
L’avenç implacable d’un nou model econòmic i de consum és un repte per la societat occidental, ja que ha de trobar la manera de potenciar els avantatges que les noves plataformes ofereixen, sense deixar a la improvisació jurídica la protecció dels usuaris

El consum col·laboratiu o economia col·laborativa, el podem definir com la interacció entre diverses persones per satisfer una necessitat real a una d’elles, o a ambdues. Aquest model en alça es potencia gràcies a les plataformes digitals que faciliten un marc d’interacció entre els subjectes implicats. És un sistema obert i dinàmic que afecta  diversos àmbits i sectors, i on els participants poden optar per rols diferents (venedor, comparador, ...).

La revolució que està significant la proliferació d’aquestes plataformes d’intercanvi de productes i serveis és una veritable revolució pel model econòmic, i al mateix temps genera un conflicte obert amb els interessos de les empreses tradicionals que volen frenar el seu avenç.

Alguns exemples de plataformes de consum, o economia col·laborativa afecten temàtiques com intercanvi de roba, productes de segona mà, cotxes compartits, allotjament de viatgers, intercanvi de menjar, “crowdfunding”, i un llarg etcètera. Per exemple, una persona podria oferir serveis a través d’una d’aquestes plataformes com treure a passejar gossos, massatges, oferir una habitació a persones que visiten la seva ciutat, …

Entre les explicacions que fan entendre aquest ràpid creixement, sens dubte destaca la digitalització de les relacions i la connectivitat entre persones, però també és conseqüència d’una rèplica als abusos dels preus, al mal servei de moltes empreses, i de forma general, una resposta a la situació econòmica a la que ha arribat l’economia del món occidental.

En un article publicat al diari El País el passat 21 de juny de 2014 es presentaven les següents dades: objectes valorats en 533.000 milions de dòlars no s’utilitzen, el 40% dels aliments del planeta es malbaraten, els cotxes particulars passen el 95% del temps aturats i passen 2.549 hores de vida útil buscant aparcament, als Estats Units 80 milions de trepants (“taladradores”) són utilitzades una mitja de 13 minuts.

En aquest sentit, una de les funcions del consum col·laboratiu és la de donar vida a recursos infrautilitzats, no només per treure un major rendiment als productes que faci més eficient l’economia, també com a resposta ideològica i moral davant el malbaratament i la obsolescència programada de productes.

La mateixa Unió Europea va redactar un dictamen d’iniciativa on exposava que “el consum col·laboratiu representa un complement avantatjós des del punt de vista innovador, econòmic i ecològic de la economia de la producció per l’economia de consum. A més a més suposa una solució a la crisi econòmica i financera en la mesura que possibilita l’intercanvi en casos de necessitat”.

Ara bé, aquest model també presenta un costat fosc i polèmic, on destaquen els casos de Uber i Airbnb entre els més coneguts. La primera posa en contacte conductors i passatgers, i la segona a persones que ofereixen i/o comparteixen allotjament. Uber és un gegant econòmic amb presencia a 132 països que ha estat acusada pel món del taxi de competència deslleial. Pel que fa Airbnb ha fet que 10 milions de persones trobin allotjament, i entra en conflicte directe al món hoteler, agències de viatges, etc.

Recordem que a Catalunya existeix la Llei 19/2003 del taxi, però a quina llei està subjecte Uber? Les persones que ofereixen pis, o una habitació, a través d’Airbnb estan supeditats a les regulacions d’allotjament turístic? En una ciutat com Barcelona amb una greu polèmica per la proliferació exagerada dels apartaments turístics, i una bombolla en el preu de les vivendes de lloguer degut a la manca d’oferta, com afecta una eina com Airbnb?

Per tant, l’economia col·laborativa és sens dubte un model molt positiu en molts àmbits, però potser cal posar-li límits per tal d’oferir garanties als usuaris i consumidors, ja que l’excés d’oferta no reglada pot ser molt perjudicial a nivell social en molts sectors.

Centrar-nos en l’àmbit jurídic, que és l’únic recurs que sovint disposem els organismes de consum per defensar els drets i lluitar contra els abusos dels consumidors, no vol dir que quedi en segon pla els beneficis socials, d’innovació i ambientals que comporta en la majoria de casos el consum col·laboratiu.

És important diferenciar el que és un intermediari digital, i el que és un proveïdor de serveis. El primer presta serveis de la societat de la informació i estaria subjecta a aquesta normativa, quedant exclòs de cap responsabilitat sobre els béns i serveis que intercanvien els usuaris. Això no podem negar, que deixa en indefensió als usuaris que tinguin algun problema de consum a través d’una d’aquestes plataformes, ja que els organismes de consum no podrem actuar si es tracta d’una problema entre particulars, restant només oberta la via judicial.

Aquest dilema és el punt fosc que cal aclarir d’aquest model tant positiu en la resta d’aspectes, ja que una plataforma que es basa en un model de compartir entre usuaris (“peer to peer”), no pot considerar-se tècnicament el mateix que un negoci o empresa. Per tant la gran pregunta és si és beneficiós regular aquest model, sense fer perdre l’essència del propi model. Sobretot tenint en compte que no és un problema local, que s’ha d’encarar des de molts punts de vista i que arriba amb una empenta considerable.

Els consumidors han de valorar que l’economia col·laborativa suposa una reducció de la despesa, millor servei i beneficis socials i ambientals, i al mateix temps tenir clar que en molts casos no tenen el paraigües legal que tenen vers altres empreses pel que fa les relacions de consum.

En conclusió, pot ser necessària una regulació que estableixi les obligacions i deures de les plataformes de consum col·laboratiu, i estableixi en quins casos parlem d’una model de negoci que s’ha de supeditar a la regulació de cada sector, i en quins casos no. Però al mateix temps l’experiència ens ha demostrat molt sovint, que la sobreregulació porta a la ineficiència i limita l’activitat, risc que no es pot córrer només per preservar privilegis injustos de lobbies o empreses tradicionals, que també han d’entendre que s’han adaptar als nous temps.

eco colabora
 
C/Roger de Llúria, 44, 3er 3ª 08009 Barcelona Tel. 93 301 26 27