El nou marc normatiu, impulsat per l’Ordre Ministerial TDF/149/2025, introdueix un conjunt de mesures per fer front al creixent nombre d’estafes telefòniques que amenacen la seguretat de les persones consumidores. Aquestes disposicions pretenen generar un canvi significatiu en la regulació de les comunicacions telefòniques comercials i en la lluita contra fraus com el spoofing, però la seva aplicació pràctica i eficàcia generen diversos interrogants.

D'entrada, la normativa estableix el bloqueig de trucades i missatges provinents de numeració no atribuïda o internacional que simulin tenir un origen espanyol. Aquesta mesura té una intenció clara: dificultar la feina dels grups delictius que utilitzen números manipulats per enganyar les persones usuàries. El spoofing, precisament, és una tècnica central en aquestes pràctiques fraudulentes. Consisteix en manipular l’identificador de trucada o de missatge de text per fer-lo passar per un número legítim i de confiança, com ara el d’un banc, una empresa o una institució pública. Això s’aconsegueix mitjançant la falsificació del Caller ID, de manera que la trucada sembla originar-se d’una font fiable. Així, les persones estafadores poden enganyar les víctimes perquè proporcionin informació sensible, com dades bancàries o claus personals, o bé perquè realitzin accions perjudicials, com accedir a enllaços fraudulents o realitzar transferències econòmiques.

La incorporació de mecanismes per bloquejar trucades i missatges falsificats provinents de l’estranger és una mesura clau per combatre aquest tipus de frau. Malgrat això, caldrà veure si els filtres tècnics que estableix la normativa són capaços de frenar les tècniques d’un spoofing que evoluciona constantment. Fins ara, la rapidesa amb què aquests grups adapten les seves estratègies deixa espai per al dubte sobre si els mecanismes introduïts seran suficients per frenar-los a llarg termini.

Una altra disposició destacada és la prohibició, a partir del maig de 2025, de realitzar trucades comercials des de números mòbils. Aquest canvi té l’objectiu de prevenir confusions entre les comunicacions personals i comercials, un problema que sovint facilita les estafes. Aquesta mesura redueix les possibilitats que les persones destinatàries responguin trucades que aparenten ser de confiança. Tot i això, caldrà veure si les empreses compleixen aquesta normativa estrictament i si les sancions previstes són suficientment dissuasives. En cas contrari, és probable que algunes empreses intentin esquivar les restriccions utilitzant mètodes poc transparents.

El registre obligatori d’àlies per als missatges SMS, MMS i RCS, que entrarà en vigor el maig de 2026, és una altra mesura amb potencial per millorar la seguretat. Els àlies són noms o identificadors que apareixen al remitent d'un missatge, en lloc del número de telèfon, per indicar clarament qui l'envia. Per exemple, un missatge d’un banc podria mostrar un nom com "BancSegur" en comptes del seu número. La normativa exigeix que aquests àlies estiguin registrats en un registre oficial gestionat per la CNMC, fet que busca evitar que grups delictius utilitzin noms falsos per suplantar identitats i enganyar les persones consumidores. Aquest registre garantirà que només les entitats autoritzades utilitzin àlies legítims i bloquejarà els missatges que no compleixin amb els requisits establerts.

Malgrat les intencions d’aquesta normativa, existeixen dubtes sobre la seva eficàcia a llarg termini. Els ciberdelinqüents han demostrat ser capaços d’adaptar les seves estratègies ràpidament, i això planteja reptes per garantir que les mesures actuals siguin efectives de manera sostinguda. A més, cal recordar precedents d’altres sectors, com el bancari, on les entitats han esquivat responsabilitats malgrat les obligacions imposades per la normativa europea. Aquesta situació ha deixat les persones consumidores desprotegides, obligant-les a recórrer als tribunals per obtenir reparació. Amb les operadores de telecomunicacions, pot sorgir un escenari similar, especialment si les sancions administratives no són suficientment dissuasives.

D’altra banda, la normativa no aborda les estafes comeses a través d’aplicacions de missatgeria com WhatsApp, un canal cada vegada més utilitzat pels ciberdelinqüents. Aquest buit normatiu podria deixar una porta oberta a noves formes de frau, malgrat les mesures implementades en altres àmbits. 

Tot i les seves limitacions, aquest conjunt de mesures té el potencial de reduir significativament certs tipus de fraus telefònics, especialment aquells vinculats a numeració manipulada o àlies no autoritzats. No obstant això, el seu èxit dependrà de diversos factors: el rigor en la seva implementació, la capacitat dels organismes reguladors per fer-ne seguiment i aplicar sancions, i la col·laboració de les operadores. Caldrà també observar si el Ministeri per a la Transformació Digital i altres entitats, com la CNMC, són capaços d’anticipar-se als futurs desafiaments que plantegin els grups delictius.