Fa setmanes que els mitjans de comunicació, pàgines web, i perfils diversos a xarxes socials es fan ressò del denominat càrtel de cotxes, o grup de les marques, que van vulnerar les normes de competència del mercat. Transcorregut un temps prudencial per estudiar amb calma la situació, intentem analitzar el cas.
Les notícies que s’han publicat a molts mitjans de comunicació, i sobretot la gran quantitat de llocs web que afirmen que aquelles persones que van comprar un vehicle entre els anys 2006 i 2013 poden tenir dret a rebre una indemnització com afectats pel denominat càrtel de cotxes, han generat una fora expectació entre els milions de persones afectades.
Què és el càrtel de cotxes? L’origen d’aquest cas està en la confirmació per part del Tribunal Suprem de les multes imposades als fabricants d’automòbils per la resolució de la Comisión Nacional del Mercado de la Competencia de 23 de juliol de 2015 (S/482/13). La sanció està motivada en l’existència d’un sistema d’intercanvi d’informació confidencial entre les diferents marques, i va ascendir a una xifra històrica de 171 milions d’euros.
La implicació en aquest càrtel d’empreses que controlaven un 91% de la quota de mercat, i el tipus d’informació intercanviada, va portar segons la CNMC, a la conclusió que aquesta reducció de la incertesa estratègica facilitava una vulneració de les lleis de competència en permetre actuar amb independència de les lleis de mercat.
Des de la confirmació de la sanció per part del Tribunal Suprem ha estat habitual veure notícies que asseguren que els afectats tenen dret a rebre una indemnització d’entre 2.000 a 2.500 euros (aproximadament un 10% de l’import del vehicle), i també hi ha algunes plataformes d’afectats -darrere de les quals hi ha bufets d’advocats- que eleven el percentatge al 15% de l’import del vehicle.
En què es basa el càlcul dels imports reclamats? El criteri prové de diferents sentències dictades pel jutjat Mercantil núm. 1 de Cádiz referides a reclamacions contra concessionaris arran de l’existència d’un càrtel similar, sancionat per la CNMC en resolució del 28 de maig de 2013 (S/0471/13). Malgrat això, és important assenyalar que aquestes sentències no fan referència als mateixos tipus de conductes sancionades, ni a les mateixes empreses, ni al mateix tipus de mercat.
La resolució de la CNMC de 2013 es coneix com el càrtel dels concessionaris, i no el de les marques, que és el que ens ocupa actualment. En aquell cas la sanció es basava en fixació de preus i condicions comercials de venda que afectava el mercat detallista. El Tribunal Suprem ha confirmat la gran majoria d’aquestes sancions.
Algunes demandes efectuades referents al càrtel de concessionaris es basaven en estimacions genèriques de 2.000 €, que oscil·len entre el 10-15% de l’import de venda dels vehicles afectats, utilitzant estadístiques prèvies a l’existència del càrtel que justifiquen aquest sobrecost. La manca de concreció d’aquestes estimacions va fer que moltes demandes fossin desestimades: unes perquè no van esperar que la sanció de la CNMC fos ratificada pel Tribunal Suprem, altres casos perquè havien prescrit, i fins i tot altres demandes es van desestimar en presentar la part demandada informes pericials detallats que demostraven que no havia existit aquest prejudici.
Per altra banda, 5 sentències del Jutjat Mercantil núm. 1 de Cádiz, i una del Jutjat mercantil Núm 1 d’Oviedo, sí que van estimar les pretensions de la part demandant.
Tornem al càrtel de marques. En cap de les vuit sancions del càrtel de concessionaris de la CNMC hi ha massa similituds amb l’actual sanció del càrtel de marques, ja que es refereixen a infraccions diferents, i a segments de mercat no relacionats directament. En aquest sentit, la sanció de la CNMC referent a les marques es motiva en l’intercanvi d’informació, sense fer referència directa a la fixació de preus.
La coincidència en el temps del càrtel de concessionaris i el de marques no fa complicat imaginar que el primer pogués sorgir a conseqüència de l’existència del segon. De fet, la implicació de SEAT/AUDI en el càrtel de concessionaris va ser el detonant perquè aquests mateixos col·laboressin amb la CNMC per destapar el cas de les marques. De fet, en aquesta coincidència és allò en el que es poden basar les esperances de les demandes que s’interposaran pels afectats del càrtel de marques, per quantificar els danys provocats pels fabricants.
Cal tornar a posar l’accent en què, a diferència del cas dels concessionaris, la sanció als fabricants no fa esment a les possibles conseqüències d’aquestes pràctiques il·lícites en el preu del vehicle de forma clara i, per tant, la dificultat de les futures demandes recau en poder demostrar aquest extrem, ja que en aquest cas estem fent referència al mercat majorista i activitats postvenda, on si hi ha precisament una part perjudicada aquests són els concessionaris, en compartir-se informació sobre els seus marges comercials.
No cal ser molt mal pensat per deduir que, si els concessionaris van ser els perjudicats directes del càrtel de marques, aquests danys van tenir una conseqüència en el preu final, però difícilment això es podrà provar a través de la sanció de la CNMC que no en fa referència concreta, i caldran informes pericials molt precisos que ho puguin demostrar.
Dit tot això ja s’ha interposat la primer demanda col·lectiva per part d’un despatx d’advocats, que en realitat és qui hi ha darrere de l’anomenada Associación de Afectados del Cártel de Coches. També hi ha organitzacions de persones consumidores i desenes de bufets d’advocats intentant reunir afectats per interposar les seves demandes, amb més o menys transparència en les despeses a assumir per les persones afectades.
Molts dels llocs webs d’aquestes organitzacions i despatxos pot fer pensar que el procediment és senzill, atès que afirmen “que els afectats tenen dret a…”, afirmació molt atrevida quan encara s’han de pronunciar els jutjats sobre aquest cas en concret. Però tot i que sembla possible poder arribar a provar la relació entre els dos càrtels, i fins i tot resoldre que va afectar els preus de mercat, la quantificació d’aquestes variacions en el preu no sembla tan simple de demostrar, fent necessaris informes pericials econòmics molt precisos i convincents que confiem que els jutjats acceptin com a vàlids, sense dubtar que els fabricants en presentaran altres contradictoris, com ja va passar amb les sentències desestimades del càrtel de concessionaris.
Així doncs, les persones afectades no es troben davant una reclamació on existeix jurisprudència i l’”optimisme” dels promotors de demandes col·lectives pot ser una mica impetuós. Aquells afectats que optin per demandar al fabricant del vehicle que va adquirir durant 2006 i 2013 ha d’entendre que ha d’aconseguir demostrar que l’existència d’aquest càrtel va influir en el preu del vehicle, i per això caldrà un informe pericial econòmic que sigui més convincent que el que presentarà el fabricant intentant demostrar el contrari.
Per tant, les persones afectades farien bé de consultar diverses opcions, i sol·licitar fulls d’encàrrec als advocats en els quals es detallin les possibles despeses de la demanda ben desglossades (cost de l’informe pericial, possibles despeses en costes en cas de desestimar-se la demanda, etc.) abans de decidir emprendre la via judicial deixant-se portar per promeses, que tant de bo acabin a bon port, però que ara com ara són incertes.