El sistema de finançament conegut com a “Compra ara, paga després”, o BNPL per les seves sigles en anglès (Buy Now, Pay Later), ha irromput amb força en el comerç electrònic i en els entorns de venda física, transformant la manera com algunes persones consumidores accedeixen al crèdit i gestionen les seves compres. El que va començar com una solució puntual per facilitar el pagament de productes de preu mitjà, s’ha convertit en una eina massiva de consum que planteja seriosos dubtes des del punt de vista de la protecció jurídica de les persones consumidores.

Des de la Federació UNAE Catalunya, observem amb preocupació com aquest model, aparentment senzill i sense costos, està generant un impacte creixent en l’estabilitat financera de les llars. L’atractiu del BNPL resideix en la seva promesa de flexibilitat: qualsevol persona pot adquirir un producte i fraccionar el pagament en diverses quotes, normalment sense interessos, sense necessitat de passar per un procés formal de sol·licitud de crèdit. Aquesta simplicitat, però, és també el seu principal risc. En no percebre’s com un contracte de crèdit, moltes persones no apliquen els mateixos criteris de prudència que aplicarien davant d’un préstec bancari, cosa que facilita el consum impulsiu i l’acumulació de compromisos financers que poden resultar insostenibles.

El Banc d’Espanya ha alertat públicament sobre les debilitats del model BNPL en matèria de transparència. En les seves intervencions més recents, ha assenyalat que les explicacions oferides per les empreses proveïdores són insuficients, que la informació precontractual és deficient i que les persones consumidores no reben una visió clara de les condicions que estan acceptant. Aquesta manca de qualitat informativa vulnera els principis bàsics del préstec responsable i dificulta la presa de decisions informades. A més, l’absència d’interconnexió entre plataformes impedeix que es pugui avaluar adequadament la solvència de la persona consumidora, cosa que pot derivar en situacions de sobreendeutament encobert.

L’expansió del BNPL ha estat especialment intensa entre les persones joves, que valoren la rapidesa, l’absència d’interessos i la possibilitat d’accedir a béns sense disposar de l’import total en el moment de la compra. Tanmateix, els estudis mostren que aquest grup també presenta nivells més alts de risc creditici, menor educació financera i una major exposició a la precarietat laboral. En aquest context, el BNPL deixa de ser una eina de gestió pressupostària per convertir-se en una via d’escapament que pot agreujar la vulnerabilitat econòmica.

Un altre aspecte preocupant és l’opacitat dels costos reals. Tot i que les empreses proveïdores anuncien una TAE del 0%, les penalitzacions per demora poden assolir imports significatius, i l’extensió de terminis comporta comissions variables que no sempre es comuniquen amb claredat. En la pràctica, la persona consumidora pot acabar pagant més del que preveia, sense haver rebut una simulació completa del cost total del crèdit. Aquesta situació vulnera el principi de transparència recollit en la legislació de consum i pot donar lloc a clàusules abusives si no s’ha negociat individualment ni s’ha informat de manera clara i comprensible.

La regulació europea ha començat a reaccionar davant d’aquest fenomen. La nova Directiva 2023/2225 sobre crèdit al consum amplia l’àmbit d’aplicació per incloure els productes BNPL, fins i tot quan es concedeixen sense interessos i per imports inferiors a 200 euros. Aquesta reforma pretén tancar les llacunes que permetien a les empreses operadores eludir les obligacions d’informació, avaluació de solvència i control publicitari. No obstant això, la transposició d’aquesta Directiva als ordenaments jurídics estatals encara està en curs, i mentrestant les persones consumidores continuen exposades a pràctiques que no sempre respecten els seus drets.

Des de la Federació UNAE Catalunya reclamem que es reforcin els mecanismes de supervisió, que s’obligui les empreses BNPL a avaluar la capacitat de pagament de les persones usuàries abans de concedir el crèdit, i que es garanteixi una informació contractual clara, visible i comprensible. També exigim que es limiti la publicitat que presenta el BNPL com un “pagament sense cost”, quan en realitat pot generar comissions i comprometre l’equilibri financer de la persona consumidora. La interconnexió de dades entre plataformes és essencial per evitar que una persona acumuli deutes en diferents sistemes sense que existeixi un control real de la seva situació creditícia.

El BNPL no és, per si mateix, un producte nociu. Pot ser útil per gestionar compres puntuals, sempre que s’ofereixi amb responsabilitat i transparència. Però en absència de controls adequats, es converteix en una trampa de deute invisible que afecta especialment els col·lectius més vulnerables. La comoditat no pot estar per sobre de la protecció jurídica. Per això, insistim que la regulació ha d’avançar amb rapidesa, que la supervisió ha de ser efectiva i que la informació ha de ser veraç, completa i accessible.

La innovació financera no pot desvincular-se de l’ètica ni de la responsabilitat social. Oferir crèdit sense comprovar la capacitat de pagament de la persona usuària és com vendre un cotxe sense frens. Les empreses que operen en el sector BNPL han d’assumir que estan finançant consum, i per tant han de complir amb els mateixos estàndards que qualsevol entitat de crèdit. Només així es podrà garantir que el BNPL sigui una eina útil, i no una font de vulnerabilitat econòmica per a milers de persones consumidores