Cada vegada que una persona entra al supermercat, s’hi troba una realitat amb la que fa mesos que hi convivim: el menjar és més car. I si hi ha un producte que ho ha fet evident, és l’oli d’oliva. El 2024, el preu del verge extra va superar els 900 euros per cada cent quilos, i el litre va arribar a costar fins a 15 euros en alguns establiments. A Catalunya, molts comerços van limitar la compra a una o dues ampolles per persona. Famílies que abans compraven garrafes van haver de passar a formats petits. Restaurants van modificar cartes. I moltes persones van optar per olis alternatius, com el de gira-sol, que també van pujar de preu. Tot plegat, per culpa d’una sequera persistent que va afectar les principals zones productores: Andalusia, el sud de Catalunya, el País Valencià, i també regions d’Itàlia i Grècia. La collita del 2023 va ser un 50% inferior a la de l’any anterior, i la del 2022 ja havia estat dolenta. Dos anys seguits de collites magres van fer disparar els preus i van posar en evidència la fragilitat del sistema. 

Aquest cas no és una excepció. El que ha passat amb l’oli d’oliva s’ha repetit amb molts altres aliments: fruites, verdures, cereals, cafè, cacau, llegums, taronges, cebes, patates… Tots han patit les conseqüències d’un clima que ja no segueix patrons previsibles. Les onades de calor, la falta de pluja, les inundacions i les tempestes extremes han reduït les collites arreu del món. I això ha fet pujar els preus de manera generalitzada. El canvi climàtic no és l’única causa, però és un dels motors principals d’aquesta nova inflació alimentària que afecta el que mengem i el que podem pagar. 

Aquest augment de preus té un impacte directe en el dia a dia de moltes persones. Quan els aliments frescos es tornen més cars, és habitual que es redueixi el consum de fruita, verdura o peix, i que es busquin alternatives més econòmiques, tot i que sovint menys saludables. Això pot afectar la qualitat de la dieta, especialment en llars amb pressupostos ajustats. A més, la incertesa sobre els preus i la disponibilitat de certs productes genera preocupació entre les persones consumidores, que veuen com la cistella de la compra es fa més difícil de gestionar. 

El Banc Central Europeu va encarregar un estudi que va analitzar diversos episodis climàtics extrems entre 2022 i 2024 i el seu impacte en els preus dels aliments. Les conclusions són clares: quan hi ha una sequera, una inundació o una onada de calor, els cultius es redueixen, l’oferta baixa i els preus pugen. Aquest patró s’ha repetit en múltiples països i amb diversos productes, i cada vegada és més freqüent. Molts d’aquests fenòmens no tenen precedents en els registres històrics anteriors al 2020, cosa que confirma que el clima ja no segueix les pautes habituals. 

A Catalunya, la sequera del 2023 va afectar especialment les comarques de Lleida, Tarragona i l’Empordà. La falta de pluja, combinada amb temperatures elevades, va fer caure la producció de cereals, fruita dolça i hortalisses. I això va tenir un impacte directe en els preus dels aliments. En aquest context, el clima ja no és un factor secundari: s’ha convertit en un dels principals motors de la inflació alimentària, tant a escala local com global. Tot i que el canvi climàtic també té efectes en altres sectors econòmics —com el transport, el turisme o l’energia—, és en el menjar on les persones consumidores ho noten de manera més immediata i quotidiana. 

El sector de l’energia és un dels que més clarament mostra com el canvi climàtic afecta el cost de vida. Les sequeres prolongades han reduït la capacitat de les centrals hidroelèctriques, especialment a Catalunya, on embassaments com el de Sau o el de Rialb han estat per sota del 25% durant mesos. Aquesta caiguda de reserves ha obligat a recórrer a fonts alternatives més cares o menys sostenibles, com el gas natural, cosa que ha repercutit directament en el preu de l’electricitat. 

A més, les onades de calor disparen el consum energètic per refrigeració, tant en habitatges com en comerços. Durant els mesos d’estiu, l’ús d’aires condicionats, ventiladors i sistemes de climatització s’ha convertit en una despesa fixa per a moltes llars, especialment en zones urbanes amb poca ventilació natural. Segons dades recents, la demanda elèctrica vinculada a la refrigeració ha augmentat un 30% en alguns municipis catalans respecte a fa cinc anys. Això no només incrementa la factura de la llum, sinó que accentua la desigualtat: les persones que no poden assumir aquest cost pateixen més directament els efectes de la calor extrema. 

Moltes persones han vist com el rebut elèctric s’enfilava, tot i mantenir els mateixos hàbits de consum en la resta de l’any. La climatització ja no és un luxe puntual, sinó una necessitat recurrent que impacta en el pressupost mensual. 

El canvi climàtic també està començant a impactar el sector de les assegurances de la llar, i això té conseqüències directes per a les persones consumidores. Les companyies asseguradores han començat a revisar les condicions de les pòlisses en zones considerades de risc climàtic, com ara àrees propenses a inundacions, incendis forestals, tempestes intenses o fenòmens atmosfèrics recurrents. Aquestes revisions poden traduir-se en primes més altes, en exclusions de cobertura o en limitacions a l’hora de contractar noves pòlisses, especialment en habitatges situats en zones rurals o perifèriques. 

Ja s’ha detectat casos en què les asseguradores han modificat les condicions per cobrir danys causats per pluges torrencials, desbordaments o incendis forestals. Algunes pòlisses inclouen cobertures específiques per fenòmens atmosfèrics, però sovint amb franquícies elevades o amb topalls de compensació que no cobreixen la totalitat dels danys. Segons les dades publicades per diverses entitats del sector, el cost mitjà d’una assegurança multirisc de la llar ha augmentat entre un 8% i un 12% en els darrers dos anys, especialment en zones amb historial de sinistres climàtics. 

Tot això ha passat sense que les administracions hagin reaccionat amb la contundència necessària. No s’han activat plans d’emergència alimentària. No s’han creat reserves estratègiques. No s’han impulsat ajuts directes a les persones més afectades. Tampoc s’ha reforçat el suport als petits productors, que són els que més pateixen les conseqüències del canvi climàtic. I mentrestant, s’ha permès que les asseguradores i les elèctriques actuïn amb total impunitat, modificant condicions, apujant preus i restringint cobertures segons els seus interessos. En lloc de regular o limitar aquests abusos, les institucions han mirat cap a una altra banda, deixant que el pes de la crisi climàtica recaigui sobre la ciutadania. 

Per a les persones consumidores, això vol dir que cal estar preparades per a un escenari on el preu del menjar no serà estable. Caldrà adaptar els hàbits de compra, buscar alternatives locals, donar suport als productors de proximitat, i exigir polítiques públiques que protegeixin el dret a una alimentació saludable. Les cooperatives, els mercats municipals, els grups de consum responsable i les iniciatives d’agricultura urbana poden jugar un paper clau. Però també cal que les administracions actuïn: amb ajuts directes, amb regulació, amb educació alimentària, i amb inversions en infraestructures que facin més resilient el sistema. 

Aturar l’escalfament global seria, sens dubte, la solució més lògica i estructural per evitar que la crisi climàtica continuï afectant l’economia i la vida quotidiana. Però la realitat és tossuda: els grans líders mundials ja han demostrat que no ho faran. Les cimeres internacionals acumulen declaracions, promeses i objectius que no es compleixen. Les emissions continuen pujant, les mesures són insuficients, i les decisions que caldria prendre —reduir el consum de combustibles fòssils, transformar el model agrari, protegir els ecosistemes— s’ajornen o es dilueixen. Mentrestant, les conseqüències les pateixen les persones consumidores, que veuen com el cost de viure en un planeta desestabilitzat recau sobre les seves espatlles.