El passat dimarts 8 de juny internet va patir una “caiguda” a nivell mundial. L’origen va ser un error tècnic d’un servidor als EEUU, que va provocar que diverses de les webs més visitades del món quedessin inhabilitades. 

Entre els lloc webs afectats hi havia el web d’Amazon, de diversos dels diaris digitals més llegits del món (Financial Times, BBC, The Guardiam, New York Times, Le Monde, etc), la xarxa social Twitch (a través de la qual molts creadors de continguts es guanyen la vida), Spotify, Twitter, el sistema de pagament PayPal, i d’altres. 

A Espanya es van reportar problemes als llocs webs de diaris com El País o El Periódico de Catalunya; també es van detectar errors amb Netflix, Google o Youtube, a més a més també amb operadors com Movistar, Orange, Vodafone, Jazztel o Yoigo, entre d’altres. Encara més greu pot semblar que apareguessin problemes als webs de Banco Santander, La Caixa, ING Direct, Bankia, etc. Microsoft no es va quedar al marge detectant-se problemes amb Office 365, el servidor de correu Outlook, o Microsoft Teams. 

A part d’aquests webs de caire comercial o privat, diverses webs d’administracions publiques també van deixar de funcionar, fent impossible realitzar bona part dels tràmits que són possibles a través d’aquestes, sent els casos més sonats el web de la Casa Blanca, o del govern britànic. 

La tendència creixent de gestions a realitzar a través de mitjans telemàtics ha crescut exponencialment des de la pandèmia mundial de Covid19, i cada cop estan restringides les opcions de realitzar gestions de forma presencial, tant en l'àmbit privat (entitats financers per exemple) com en l’àmbit públic. A això es suma l’increment de persones que teletreballen, ni que sigui de forma parcial.  

Tot plegat, implica que una caiguda generalitzada d’internet pot provocar un col·lapse en la nostra vida diària que ens pot deixar sense recursos per dur a terme les gestions més essencials del nostre dia a dia, o per exemple, ens pot impedir treballar. 

A dia d’avui el Servei Universal de Telecomunicacions disposa que qualsevol persona a territori espanyol té dret a accedir a internet de forma funcional. La Ley de Economía Sostenible, disposa, que a partir de 2012, la connexió a la xarxa pública de comunicacions electròniques amb capacitat d’accés funcional a internet, garantida pel Servei Universal de Telecomunicacions, haurà de permetre comunicacions de banda ampla a una velocitat en sentit descendent de 1Mb/s. El Servei Universal seria comparable al dret a un accés a un servei bàsic com per exemple, la llum o l’aigua. 

Permetre 1 Mb, no vol dir que a la pràctica les persones usuàries tinguin garantit 1 Mb de velocitat de baixada, i a la pràctica, és una velocitat ínfima que a dia d’avui no permet operar per internet amb un mínim de fluïdesa i garanties, motiu pel qual, a dia d’avui podem concloure que un servei absolutament essencial per la ciutadania, i que la manca d’aquest pot suposar un daltabaix important en la nostra rutina, no està garantit com un dret bàsic. 

Que a l’any 2021 disposar de connexió a internet, útil i operativa, que permeti realitzar de forma efectiva les gestions necessàries, i per altra banda, sovint difícilment realitzables per altres mitjans, no sigui un dret bàsic de la ciutadania, ens fa plantejar que, com en tants d’altres casos, existeix un problema anacrònic molt important entre les necessitats de la ciutadania i la legislació. 

Per altra banda, el problema tècnic que ha causat aquesta “caiguda” mundial té origen en el núvol de l’empresa Fastly, el sistema informàtic que funciona com columna vertebral d’internet, i que emmagatzema milers de milions de dades de les persones usuàries. Que un problema en aquest sistema pugui fer caure tants llocs webs de gran importància també hauria de fer plantejar la possibilitat que existeixi un problema de centralització excessiva en mans d’una sola empresa.